Durant les dècades de 1950 i 1960, Sant Feliu de Pallerols va esdevenir un petit nucli artístic i cultural, pol d’atracció de nombrosos pintors de renom.
Aleshores les classes benestants de Barcelona havien començat a posar de moda les estades a Sant Feliu atrets pels seus aires sans i la cristal·lina aigua de les seves fonts. Molts estiuejants venien a passar les temporades d’estiu a les fondes que prosperaven al poble. Entre aquests estiuejants hi havia diferents pintors, que a més, tenien l’al·licient d’un excel·lent paisatge pintoresc, el caràcter rural del poble i la seva bellesa natural, fet que n’augmentava l’atractiu turístic.
Per al jove Josep Colomer i Comas (1935 – 2003), aquest ambient va ser tot un estímul. Ja de ben petit pintava i dibuixava els entorns del seu poble. El seu oncle, Felip Comas, també pintor (que morí molt jove) li donà consells i l’orientà en l’art de la pintura i el seu futur sogre, Josep Valls Feliu, li ensenyà l’art de l’escenografia. Als 14 anys va ingressar a l’acadèmia de pintura de Lluís Carbonell d’Olot i als 21 anys va fer la seva primera exposició. A partir de 1968 va poder dedicar-se completament a la pintura, que fins aleshores compaginava amb tasques administratives. Des de llavors el seu nom ha recorregut tota Espanya i el món. Pintant al natural o a l’estudi, els seus paisatges, de caràcter bucòlic (imatges i fragments del poble d’antany, les gelades matinals, els reflexos de la neu, els captards, els focs, els cementiris…) han fet que la crítica l’anomenés “pintor de sentiments”.
Perduren al municipi obres seves com els antics decorats del teatre de Sant Feliu, un Naixement monumental a la Rectoria i els vitralls de la Capella Fonda. Juntament amb el mossèn Josep Sarola va intentar impulsar una escola de pintura a Ca Les Hermanes totalment gratuïta. D’aquí sorgí una generació d’artistes i seguidors que han continuat l’herència de l’escola de paisatge iniciada per Josep Colomer. Cada artista, però, ha desenvolupat la seva pròpia personalitat. Entre ells destaquen el seu fill gran, en Fermín Colomer Valls, que segueix els passos del seu pare, i els altres dos fills, en Joan i en Josep Colomer i d’altres com en Josep M. Solà, la Margarida Canimas i en Joaquim Valls Grau. I d’altres que han seguit pel seu compte com Pere Parramón, M. Carme Claparols i Joan Claparols, Maria Serrat, etc.
Regularment, des de fa molts anys, per la Fira de Santa Llúcia té lloc una exposició de pintura d’artistes locals.
