Breu història de Sant Feliu de Pallerols
La presència dels primers pobladors a la vall d’Hostoles la situem al paleolític amb la indústria lítica, que fins al neolític varen viure en diferents assentaments en les terrasses del riu Brugent i en coves. La identificació de poblats ibèrics sembla dubtosa, però poc després dels romans s’instal·len en una sèrie de vilae disperses pel territori (p. ex. a l’Omvert, el Boix, Viladecàs o la Torra). Amb la intervenció dels francs per alliberar Catalunya, arriben nous contingents de població que s’instal·len a la vall, anomenats hispani o hostolenses.
Entorn l’any 1000 la vall estava esquitxada de petits masos amb pagesos lliures. Amb el debilitament del poder comtal (1030-1060) i l’inici de la revolta feudal, els castells són cedits a canvi de fidelitat. A poc a poc, els senyors van endurint les condicions de vida dels camperols amb noves rendes i gravàmens. Aleshores governen la vall, els Hostoles (s. XI-XIII) i els Cartellà (s. XIII-XIV). A partir del segle XII es consolida aquesta situació, ja que el pagès és considerat com una part més d’una masia: és la servitud de la gleva. La seva alliberació és la remença personal, un pagament en metàl·lic.
El 1329 hi ha 297 masos a la vall; després de les pestes iniciades el 1333 n’hi ha solament 118, i al nucli de Sant Feliu només 30 famílies. Molts masos són abandonats, els anomenats masos rònecs. Els nous senyors feudals, els Rocabertí, en els segles XIV i XV, augmenten la pressió sobre els pagesos exigint-los cada vegada més. Després de diferents revoltes capitanejades per Pere Joan Sala i Francesc de Verntallat (aquest últim creà un estat remença a la muntanya) en contra d’aquesta situació, el rei Ferran el Catòlic accepta l’abolició dels mals usos i la remença amb la Sentència Arbitral signada a Guadalupe el 21 d’abril de 1486.
L’època moderna (segles XVI, XVII i XVIII) portarà uns anys de prosperitat i pau per a la vall d’Hostoles malgrat algunes conjuntures desfavorables com els anys de sequera i fam (entre 1501 i 1502), la Guerra dels Trenta Anys i dels Segadors, La Guerra de Successió… Amb la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta de Felip V (carta reial en què designa regidors), és imposat sense traumes. El desenvolupament econòmic i el considerable augment demogràfic venen propiciats per una sobreexplotació intensiva de la terra i del bosc i per una potent indústria de draps de llana, a més d’altres activitats artesanes i comercials situades en el nucli urbà. Aleshores, Sant Feliu de Pallerols, va esdevenir no solament la capital d’una vall sinó d’una subcomarca molt més extensa que englobava fins i tot el Collsacabra.
A mitjans del segle XIX comença a haver-hi els primers símptomes d’estancament econòmic a la vila, sobretot a partir de la lenta desaparició del tèxtil rural i la concentració de capital barceloní en fàbriques desplaçades a les Planes d’Hostoles que se segregaria definitivament de Sant Feliu el 1872. Aquesta decadència va comportar un aferrament a les formes tradicionals de l’antic Règim, un antiliberalisme conscient, una defensa sense condicions del catolicisme i una continuïtat en l’agricultura i la ramaderia que assentarien les bases de la situació present.
El segle XX s’inicia seguint el fil del segle anterior. El febrer de 1939 començà el règim franquista i a finals dels anys 70 s’inicia el període de la transició i la democràcia.
