COBLES I MÚSICS
Sant Feliu és segurament un dels pobles amb més tradició sardanística de les comarques de Girona.
Cobles, músics, constructors d’instruments o sardanistes es trobaren en aquesta cruïlla lírica de l’últim quart del segle XIX fins a la dècada de 1950.
Relacionada amb les primeres cobles, la família dels Llantà fou pionera en la construcció d’instruments de cobla. Gràcies a Joaquim Llantà (1849-1916) i al seu fill Pere Llantà (1891-1944), la fama dels instruments santfeliuencs arribà a tot Catalunya.
La primera cobla de Sant Feliu neix paral·lela a la figura de Manel Saderra I Rovira. Nasqué el 24 de desembre de 1854 al carrer del Puig. Va dirigir el Cor Parroquial i fou membre d’una petita cobla (La Vella) en la que tocava el fiscorn. Va fundar la seva primera cobla cap al 1887 que aleshores s’anomenà La Nova; era formada per alguns dels seus deixebles, en Josep Saderra fill, en Frederic Bars (pare de l’Avi Bars), en Joan Guardiola, en Conrad Vila, en Ramon Paulís i en Josep Vila (en Josep del Cafè). La marxa de Manel Saderra feu que Josep Giménez, cosí seu, se n’encarregués, batejant-la amb el nom de La Principal, que per raons desconegudes i amb nous músics s’escindí en dues: La Principal Vella i La Principal Nova. Al cap de poc es fusionarien de nou en l’orquestra l’Avenç que funcionaria entre 1932 i 1936 (els components eren en Josep Serrat, en Piu Serrat, en Pere Colomer, en Josep Rabat, en Climent Serrat, en Lluís Giménez, en Lluís Rovira, en Joan Vila, en Josep Giménez i en Joan Oliva.)
L’activitat es va reprendre després dels anys més durs de la Guerra Civil, el 1940, amb la formació d’una petita cobla, inicialment de sis músics, i més tard, d’onze i catorze, la famosa La Principal de Sant Feliu de Pallerols que tancaria una etapa d’èxits el 1966. Frederic Bars i Carrera, més conegut com l’Avi Bars (1893-1980) va ser durant molts anys capdavanter de la Principal de Sant Feliu. El seu ambient familiar afavorí ben aviat la pràctica de la música amb el violí i el fiscorn. El trobem gairebé sempre vinculat a les agrupacions musicals santfeliuenques, menys a l’etapa de 1932 a 1936, que tocà a la Principal de Tortellà.
Entre els músics fills de Manel Saderra destaca el més gran, en Josep Saderra i Puigferrer, nascut a Sant Feliu de Pallerols el 20 de febrer de 1883. A partir de 1946 va dedicar-se completament a la composició de sardanes (sembla que escrigué més de 400 sardanes), alhora que intervenia en altres activitats musicals. Morí el 22 d’abril de 1970.
Altres músics santfeliuencs que es formaren a La Principal de Sant Feliu seguiren en la seva tasca en altres orquestres: Jordi Compta, que és segurament un dels millors trompetistes, tocà amb l’orquestra Els Montgrins; l’especialitat d’Alexandre Port és el fiscorn, i ha tocat amb els Verds de Mataró, La Caravana, la Costa Brava, etc.; en Josep M. Vila tocava el violí i la tenora a la Cobla Marina i en Joan Pujolràs, el més jove, tocava el clarinet, el tiple i el saxo acompanyant artistes famosos en els anys 60.
La gran concentració de compositors de sardanes només pot explicar-se si ho relacionem amb la Festa Major i la importància que juguen les sardanes en el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa, i en les ballades de la gent del poble a la Plaça de l’Església o a la plaça El Firal des del segle XIX. En no existir partitures antigues del Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa, Narcís Paulís va fer-ne la simfonia i Joan Callís la música, tot de memòria.
Narcís Paulís i Vila (1908-1988), flabiolaire i sardanista, va ser un compositor prolífic de sardanes, glosses, poemes simfònics, himnes, etc. Als 11 anys ja va escriure la seva primera sardana, “Recança”, que li estrenà la Principal de la Bisbal per la Festa Major. De 1924 a 1928 va viatjar a París per estudiar música i es feu amb els més famosos artistes de la bohèmia parisenca de l’època. Va ser un dels fundadors de la cobla municipal Ciutat de Barcelona. Ha guanyat molt certàmens musicals i els seus coneixements musicals, la seva tècnica molt depurada i les seves inspirades melodies, l’han convertit en un dels millors compositors dels darrers temps. Cal assenyalar la importància d’obres com la Suite de la Vall d’Aran, Suite de la Garrotxa, que inclou la deliciosa Dansa de la pastoreta i sobretot l’Himne a la Verge de la Salut, dedicat a la patrona del nostre poble.
Joan Callís i Guix (1917-2005) va rebre les primeres lliçons de música de l’Avi Bars i d’en Pep Collell. Els perfeccionà amb en Narcís Paulís. Entre els set i nou anys ja tocava l’acordió, la guitarra i el piano que havia après d’oïda. El 1942 va entrar com a director de l’orquestra de Sant Feliu de Pallerols fins a la seva dissolució. En aquells anys va dirigir la Massa Coral Mixta, Les Caramelles, el Cor Parroquial o l’Orfeó Popular Olotí. A partir que escrigué la seva primera sardana, “El carrer de la riera” (1944-45), ja no va parar fins que morí. Les més conegudes són Colònia Rosal, Els meus amics, La nostra Marta, La meva neta, Besalú, 24 de setembre, Amics del Grup, etc.
Entre 1978 i 1988 va tenir un gran renom en l’àmbit provincial l’Aplec de la Sardana celebrat a l’estiu i en el que es feien ballades als Arbres d’en Casals durant tot el dia i concert de sardanes i música per a cobla a la plaça de l’Església durant la nit. Eren grans orquestres les que interpretaven la música, hi participaven grans colles balladores d’arreu del país i sempre es comptava amb l’assistència de personalitats del món sardanístic, relacionades amb el poble, que venien a dirigir-les.
Actualment, es torna a celebrar l’Aplec de la Sardana a Sant Feliu de Pallerols a l’estiu.
