En el nucli antic, al costat del carrer Cantons Estrets i presidint la plaça de l’Església trobem l’església parroquial.
Aquest impressionant edifici va ser construït a les acaballes del segle XVI i a principis del segle XVII. La primera notícia de la parròquia de Sant Feliu data de 1039. Segurament es referia a una església romànica i abans una altra de preromànica. Al seu voltant s’hi ubicava el cementiri que hi va romandre fins a finals del segle XIX quan la població havia crescut. Aquesta perdurà fins al 1427 i 1428, anys en què els terratrèmols l’afectaren greument, fent-la totalment irrecuperable. Va adequar-se de manera provisional fins que fou aixecada aquesta de nova planta, aprofitant les ruïnes inutilitzades de la vella estructura: va canviar, però, el sentit longitudinal de la nau i fou bastida amb l’ajuda de picapedrers francesos que varen incorporar un treball minuciós de la pedra a la façana i al campanar (on hi ha marcades a l’angle esquerre les diferents dates d’execució). En una de les pedres hi ha una de les primeres representacions de l’escut municipal, amb les barres i tres estrelles. Va ser enlairada dins un estil gòtic tardà, molt típic de les zones rurals, per tant, tenim una església fosca i massissa, absolutament condicionada pels edificis que l’envoltaven.
L’església formava el centre de la sagrera osacrario (espai sagrat). Aquest espai gaudia d’immunitat diplomàtica i protegia de qualsevol violència a tota persona que s’hi trobés dins. Per això, les primeres cases que trobem se situen al voltant del temple. Els feudals d’Hostoles veieren ben aviat en el caràcter immune de la sagrera un objectiu de la seva cobdícia i interessos, fet que va provocar l’inici de la seva intervenció. En el segle XIII el senyor d’Hostoles, de la família de Cartellà, s’establí definitivament en una casa fortificada, la Sala o casa forta del Castell d’Hostoles que podem trobar seguint el carreró Cantons Estrets i que s’hi pot accedir a través d’una escala. A partir de 1310 s’inicià l’ampliació de la sagrera i la construcció del que serà la cellera o vila nova.
