Aquest diumenge dia 4 de Febrer, l’Associació Esportiva La Mitja va organitzar la 32a. edició de la Mitja Marató Internacional de Granollers, Les Franqueses i la Garriga i es va homenatjar a la Quima Casas, una de les figures emblemàtiques del món de les maratons que anys enrere es van obrir camí entre els millors atletes mundials.
La Quima va córrer també, enguany, la Mitja després d’haver-ho fet en tantes altres ocasions i va donar la sortida al grup d’elit. Quan va acabar la cursa, va rebre l’homenatge de la Mitja Marató de Granollers per el fet d’haver participat tantes vegades en aquesta cursa i per haver estat la guanyadora de la primera mitja marató Granollers amb un temps de 1:17:34 i també per què en una de les ocasions es va coronar Campiona de Catalunya.
Quima Casas (1951, Sant Martí de Sacalm) diu que va començar a córrer després de tenir el seu fill, en Lluís, als 27 anys. “Em vaig quedar amb un sobrepès que em va semblar excessiu, vaig arribar a pesar 73kg! Per la meva alçada era una barbaritat” , explica al llibre Mi primer maratón: experiencia y ciencia de una carrera mítica. D’aquesta manera, gairebé anecdòtica, Casas va encetar una etapa esportiva que la va coronar com la primera dona a Espanya en fer una marató en menys de 3 hores. De fet, la seva millor marca és de 2h 43 min 1 segon, aconseguida a Carcassone l’any 1987.
Abans d’assolir aquestes xifres, Quima Casas va recórrer un llarg camí que va començar a Palafrugell, durant una de les primeres edicions de la Marató de Catalunya. En aquells moments l’atleta desconeixia tant el món de l’atletisme, que va participar-hi amb xiruques als peus “i va passar el que havia de passar. Cap al quilòmetre 23 vaig caure rodona al terra i no volia aixecar-me, allà s’acabava la marató per a mi. Alguns companys em van veure i es van espantar en adonar-se amb quin calçat corria. Van convèncer una noia perquè em deixés les esportives que duia, em van aixecar i em vaig posar en marxa. Em van animar moltíssim”, recorda Casas al llibre.
D’aquell episodi en va treure una lliçó i molta força. Va arribar a la meta a les 5 hores i es jurava que no tornaria a córrer, però després va arribar la marató de Madrid i totes les successives, i Casas es va proclamar campiona d’Espanya de 20 km, de Mitja Marató i de 100 quilòmetres. Entre 1980 i 2000 havia estat deu vegades campiona de Catalunya i havia acumulat fins a 147 maratons a les cames i 5 carreres de 100 quilòmetres.
MOLTES FELICITATS QUIMA!!!!!!!
